Ha sigut a partir d’aquesta xerrada que he pogut veure, alhora que conèixer, la realitat educativa que viuen altres països, realitat que sempre he somiat i que mai he trobat en cap escola, ni com a mestra ni com a alumna.
Penso que el valor que li atorguem els adults a l’art, serà el que, probablement, li atorgaran els infants en un futur. És a dir que, exercim una gran influència sobre els nostres alumnes (encara que no sigui de forma intencionada), de manera que, com a mestres, tenim una gran responsabilitat en quan a la transmissió de valors i interessos.
És per aquest motiu que considero que la metodologia emprada en les aules de Finlàndia, són una mostra d’avenç, d’innovació i de canvi. Per què? En primer lloc, perquè es treballa en base a un pensament constructivista, fonamentat en la manipulació i experimentació de les coses per part de l’alumne, donant lloc a un autoaprenentatge, molt més qualitatiu i quantitatiu que l’aconseguit a través del rol directiu imposat pel mestre. En segon lloc, perquè es treballa a partir de la valoració de l’art en les seves diverses formes, donant-li importància i fomentant l’ús de tants materials com es vulguin per crear-lo, tot sense posar límits en la seva elaboració. I en tercer i últim lloc, perquè es fomenta un tipus de vida laboral, allunyada de les convencions socials establertes pels qui volen controlar-nos, els polítics.
Penso que el valor que li atorguem els adults a l’art, serà el que, probablement, li atorgaran els infants en un futur. És a dir que, exercim una gran influència sobre els nostres alumnes (encara que no sigui de forma intencionada), de manera que, com a mestres, tenim una gran responsabilitat en quan a la transmissió de valors i interessos.
És per aquest motiu que considero que la metodologia emprada en les aules de Finlàndia, són una mostra d’avenç, d’innovació i de canvi. Per què? En primer lloc, perquè es treballa en base a un pensament constructivista, fonamentat en la manipulació i experimentació de les coses per part de l’alumne, donant lloc a un autoaprenentatge, molt més qualitatiu i quantitatiu que l’aconseguit a través del rol directiu imposat pel mestre. En segon lloc, perquè es treballa a partir de la valoració de l’art en les seves diverses formes, donant-li importància i fomentant l’ús de tants materials com es vulguin per crear-lo, tot sense posar límits en la seva elaboració. I en tercer i últim lloc, perquè es fomenta un tipus de vida laboral, allunyada de les convencions socials establertes pels qui volen controlar-nos, els polítics.
