VALORACIÓ FINAL

Un cop superades les grans dificultats inicials, puc dir que la metodologia emprada a l'assignatura m'ha aportat una nova manera de veure el treball docent, i no tan sols en relació a les arts plàstiques.

Em refereixo a que inicialment, dins l’aula de P5, on hi treballo com a mestra i vetlladora, a l’hora de treballar, en aquest cas les arts plàstiques, sempre buscava la forma original i creativa de tractar el tema corresponent. Però ara tot això ha canviat, ara veig que no tan sols importa el resultat de la creació, sinó la construcció d’aquesta, el camí a seguir per arribar-hi. Ara no valoro si estèticament és bonic o no, o si s’adequa a l’edat mental de l’infant o no, sinó el procés, tan intern com extern, que ha seguit aquest per concloure-la, el procés de comprensió, interiorització de conceptes i l’aprenentatge significatiu d’aquest.
De la mateixa manera, a l’hora de plantejar l’activitat, intento no adoptar un rol directiu, sinó donar la consigna que permeti fer de les meves explicacions una guia, però mai la guia a seguir, mai la única possibilitat a fer, a crear.
Sense adonar-me, la pedagogia emprada a l’aula o la transmesa implícitament, m’ha anat calant i ha produït un petit, però significatiu, canvi en mi, de manera que aquest fet ja em recompensa les estones d’angoixa viscudes al primer quadrimestre.

ACTIVITAT 7

Després de molts esforços el resultat ens compensa, i aquí podeu veure el resultat final del nostre projecte.

ACTIVITAT 6

FOTOGRAFIES DE LA PERFORMANCE URBANA

He volgut recollir en aquest blog les fotografies que per a mi són més representatives del projecte dut a terme al carrer amb i pels infants.

ACTIVITAT 5

FOTOGRAFIES DE L'OCUPACIÓ

Amb tot el que havíem aprés fins el moment vaig tenir la irrefrenable tentació de sortir al carrer per captar amb la càmera aquelles fotografies que reflectien clarament la nostra proposta, l’ocupació dels espais urbans (veure animoto), a banda de les ja captades amb el meu grup de treball. A la meva ment només hi tenia un objectiu, intentar demostrar com dia rere dia, sense falta, els espais urbans són ocupats per diferents motius i excuses, però en molt poques ocasions aquests són en pro del joc infantil, o la diversió d'aquests.

ACTIVITAT 4

LA INVOLUCIÓ DEL JOC ALS ESPAIS URBANS

Abans d'emprendre el camí cap a la creació i la realització del nostre projecte, vam informar-nos sobre les visions que oferien els experts en relació a aquest tema, com també si hi havien artistes que el treballessin. I el resultat va aportar-nos una gran sorpresa, la descoberta del gran Tonucci.

A partir d'aquest projecte, he pogut posar en pràctica els coneixements adquirits al llarg d'aquesta assignatura, tals com la recerca de referents per dur a terme una activitat, o l'ús de recursos diversos per treballar artísticament des del respecte, i aportant aprenentatges significatius als infants.

Amb tot això he pogut treballar de forma crítica la situació actual de l’ocupació de l’espai, tot relacionant-ho amb el joc infantil i els canvis soferts al llarg dels anys.

A continuació podeu llegir el que sento en relació al meu carrer, després de tants anys sense trapitjar-lo, tal i com ho feia diariament quan era petita.

"Aquesta imatge és el reflexa de la infància que vaig tenir, rodejada de gent que m’estimava, amics amb qui compartir les mil i una experiències, i El carrer, que ens donava tota la llibertat i la felicitat que qualsevol nen pogués desitjar en aquella edat.
En aquest carrer, hi vivíem molts infants, que tot i agrupar-nos en funció de la franja d’edat corresponent, tots plegats gaudíem d’un espai, espai obert a la imaginació, l’alegria, el joc, l’experimentació, el saber, la innocència, etc. En ell hi passàvem tantes hores com hi podíem, i tot i així sempre ens eren insuficients, insuficients per a acabar la història que havíem creat, insuficients per poguer arribar on mai abans ho havíem fet, insuficients per parlar tantes descobertes increïbles del dia a dia, insuficient per...
Amb el pas del temps El carrer, que 30 anys enrere va ser un espai de vida i felicitat, s’ha reduït a una simple via de pas, on no s’hi veuen nens amb bicis, patins o pilotes, on no s’hi escolta el riure descontrolat d’un infant, i on no s’ha d’anar amb compte amb el cotxe perquè en qualsevol moment pot aparèixer un nen de darrera la cortina del senyor Oliva.
Avui dia el carrer ha perdut el pols contra la tecnologia, de manera que des d’ell només hi podem veure els reflexes de les televisions, on els infants hi juguen dia i nit a batalles tant reals com les que vivim a diari en el món que ens envolta. Ara, quan plou, ja no has de sortir amb compte de casa perquè els infants s’hi han instal·lat, agrupats en els portals en formes incomprensibles perquè tots hi càpiguen, jugant a parejitas, al Monopoli, o al Conejo de la suerte. Molt enrere i oblidat, per qui no ho ha viscut, han quedat les ocupacions del carrer pels sopars d’estiu, les festes de Sant Joan, els Carnestoltes, els Nadals, els aniversaris, etc.
Com és possible que un espai on hi ha hagut tanta vida es converteixi en un simple pont entre la vida quotidiana i la vida familiar? Com podem quedar-nos amb les mans creuades quan veiem que la infància ha perdut la possibilitat de gaudir, compartir i aprendre amb els amics? Com? No ho sé, però sé que la infància que em van donar els meus pares, al permetre’m compartir tants moments inoblidables en El carrer, junt amb els meus amics no té preu, i no la canviaria per una d’aquestes màquines que a tants nois ha aïllat del món real."

ACTIVITAT 3

PRESENTACIÓ DELS PROJECTES

Ha sigut de gran interès conèixer els projectes de les companyes, donat que ens ofereixen altres formes de treballar l’art, abordant-lo des de punts de vista molt diferents i a partir de metodologies diverses.
En concret crec que caldria remarcar la presentació realitzada per les companyes Esther, Gisela i Eva, que van exposar l’experiència viscuda a una escola, tot treballant la música i l’expressió d’aquesta mitjançant la pintura i el dibuix, tot gràcies a l'expert en el tema, en Juanma. Aquest és un tema que sempre he trobat de gran interès, però mai he tingut l’oportunitat de dur-lo a la pràctica. A part del meu interès personal, considero que la sessió realitzada amb els infants va ser força innovadora i motivadora per a ells.

Seguint la temàtica de l’expressió, no podem oblidar el projecte dut a terme pel grup de la Gemma; el qual basant-se en dos artistes en gèneres molt diversos, aconsegueixen unir-los i extreure’n un formidable treball docent. Per una banda, prenent com a referent a l’Alis Crasher, per la delicada i innovadora forma d’expressar mitjançant els vestits, i per l’altra, a Jorge Bucay, reprenent la seva novel·la La tristeza y la furia, per introduir el sentiment de tristesa. Com a resultat neix un projecte basat en l’expressió de la tristesa a través dels vestits.
També caldria comentar el treball realitzat per la Carla, la Irene i la Marian, que treballant l’estètica dels pallassos, van tractar l’art d’una forma ingeniosa i propera pels infants, tot basant-se en les obres de David Rosales. A part, crec que és un tema força interessant, donat que dóna molt de joc, perquè el personatge escollit els és molt proper, i alhora els aporta una nova visió dels pallassos, des del punt de vista estètic.

A diferència dels projectes presentats fins el moment, tenim dos grups que, tot i tenir com a referent a dos artistes molt diferents (Yoshitomo Nara i Frida Kahlo), s’han basat en la creació de retrats per treballar l’art a les escoles. Ambdós artistes suposen una concepció alternativa de la representació dels humans, tot mantenint les diferències en cada registra, de manera que tots dos causen un gran impacta en els infants un cop se’ls presenten les seves obres. Això es deu a que la seva producció trenca amb els arquetips, concepcions i categories que s’han creat de la resta d’infants o dels adults.

Tanmateix, no podem concloure la valoració del projectes sense mencionar el relacionat amb la Comunicació audiovisual a l’educació, que la plantegen com un recurs imprescindible a les aules.

CONCLUSIONS

Els treballs realitzats, des d'un punt de vista general, han intentat aportar als diferents grups d'infants un conjunt de conceptes, aprenentatges i metodologies, força innovadors i interessants. Crec que aquest fet es pot explicar per les ganes que totes tenim en fer de l'educació una eina qualitativa, basada en l'autoaprenentatge i l'experimentació de nous reptes i conceptes.