Un cop superades les grans dificultats inicials, puc dir que la metodologia emprada a l'assignatura m'ha aportat una nova manera de veure el treball docent, i no tan sols en relació a les arts plàstiques.
Em refereixo a que inicialment, dins l’aula de P5, on hi treballo com a mestra i vetlladora, a l’hora de treballar, en aquest cas les arts plàstiques, sempre buscava la forma original i creativa de tractar el tema corresponent. Però ara tot això ha canviat, ara veig que no tan sols importa el resultat de la creació, sinó la construcció d’aquesta, el camí a seguir per arribar-hi. Ara no valoro si estèticament és bonic o no, o si s’adequa a l’edat mental de l’infant o no, sinó el procés, tan intern com extern, que ha seguit aquest per concloure-la, el procés de comprensió, interiorització de conceptes i l’aprenentatge significatiu d’aquest.
De la mateixa manera, a l’hora de plantejar l’activitat, intento no adoptar un rol directiu, sinó donar la consigna que permeti fer de les meves explicacions una guia, però mai la guia a seguir, mai la única possibilitat a fer, a crear.
Sense adonar-me, la pedagogia emprada a l’aula o la transmesa implícitament, m’ha anat calant i ha produït un petit, però significatiu, canvi en mi, de manera que aquest fet ja em recompensa les estones d’angoixa viscudes al primer quadrimestre.
De la mateixa manera, a l’hora de plantejar l’activitat, intento no adoptar un rol directiu, sinó donar la consigna que permeti fer de les meves explicacions una guia, però mai la guia a seguir, mai la única possibilitat a fer, a crear.
Sense adonar-me, la pedagogia emprada a l’aula o la transmesa implícitament, m’ha anat calant i ha produït un petit, però significatiu, canvi en mi, de manera que aquest fet ja em recompensa les estones d’angoixa viscudes al primer quadrimestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada